Ja tenim la nova col·lecció de bosses, motxilles i complements de DIESEL per anar a la moda.
1. Què us va motivar a repetir l'experiència d’aquesta segona edició del Trailwalker?
Doncs simplement això, repetir experiència. L’any passat, tot i que vam passar molts nervis perquè vèiem que arribava el gran dia i no assolíem els 1.500 euros, i que la ruta va ser molt exigent, la veritat és que al final va valer molt la pena. Creiem que personalment ens va reportar moltes coses bones. Realment, vam fer pinya i hi vam posar moltes ganes i empenta, i el premi de poder participar-hi i arribar tot l'equip va compensar-ho tot. Durant la campanya de captació de fons, la mobilització va ser molt gran per part de tots: emprenyàvem la gent perquè comprés un número de loteria per a la panera que vam rifar per Nadal, vam demanar trastos vells per muntar un mercat de segona mà, i la cirereta del pastís va ser el sopar musical, amb bons músics tocant de franc per una bona causa i que ens va servir per acabar d'arribar als 1.500 euros i guanyar-nos el dret a participar-hi. I tot, traient hores d'on no les teníem i sempre amb ganes de fer més. I després de tot això, arribar a Monistrol, amb més de 31 hores de marxa, la pluja, el fred, els sabotatges, sense que en cap moment se'ns passés pel cap abandonar, sempre endavant, rebent constants missatges de suport a través de les xarxes socials, amb visites inesperades als punts de control, amb un equip de suport que s'ho va currar, i veure tota la família esperant-nos, ens va fer sentir que havíem fet una cosa gran i irrepetible. Per això, tot i que ens vam prometre que no ho tornaríem a fer, repetim. Perquè el Trailwalker és una oportunitat per donar el millor de tu mateix i, a sobre, en benefici dels que més ho necessiten.
2. Quines idees esteu pensant per recaptar els vostres donatius?
Diuen que si una cosa funciona, no cal que la canviïs, i com que l'any passat ens va anar prou bé amb les accions que vam dur a terme, en principi el nostre programa serà similar. Ja tenim fetes les butlletes per al sorteig de la panera i hem avisat familiars i amics que vagin buscant tot allò que no fan servir per muntar el mercat d'ocasió, etc. Tot i que tenim idees noves i d'altres que es van quedar sense poder fer l'any passat per motius diversos, com la macro-festa infantil que teníem preparada amb un altre equip, les Dames de Vent (que esperem tornar a veure aquest any), que es va quedar sense fer per temes burocràtics de permisos i altres. El que sí que ens agradaria aquest any, és muntar coses per als nens. Algun taller solidari amb el lema d'Intermón, una xocolatada amb grup d'animació, jocs... D'idees, en tenim moltes, ara cal dur-les a terme. Al igual de l'any passat, ja hem posat en marxa el nostre bloc i hem reactivat la pàgina al Facebook per captar l'atenció de tots els que ens segueixen i, en breu, tornarem a emprenyar els mitjans locals perquè facin difusió no només de l'equip, si nó també de l'esdeveniment.
3. Quin pla d'entrenament teniu pensat per a aquesta segona edició?
L'any passat, vam anar bastant per lliure. La majoria tenim família i nens i és difícil quadrar agendes per coincidir tots quatre, així que el que fèiem era entrenar de manera individual, cadascun com li anés millor, i intentàvem aprofitar algunes marxes del calendari català per apuntar-nos-hi i fer-les servir com a entrenament, o dissenyar alguna ruta per anar a reconèixer el terreny. Aquest any, ho tindrem una mica més difícil, perquè Olot ens agafa més lluny, però alguna cosa farem. El Cecili és un addicte al running segueix un pla d'entrenament per córrer la Marató de Barcelona l'any vinent; en Pep aprofita els caps de setmana per penjar-se la càmera de fotos i patejar-se el Montseny buscant la millor foto i, si no, agafa la bici i se'n va a fer el cabra; en Francesc és muntanyenc de tota la vida, i en David continua la seva preparació per a les opos de bomber, o sigui que més o menys anem fent. La primera sortida que tenim planejada és la Matagalls-Granollers, de 40 quilòmetres, on ens sembla que ens trobarem un altre equip de l'any passat, The Braves. De totes maneres, tenim la immensa sort de ser veïns del Montseny i això ens facilita molt les coses.
4. Què li diríeu a una persona que no ha participat mai en el Trailwalker i té dubtes de si formar equip o no?
Doncs que no s'ho pensi més i s'hi apunti, que val molt la pena per tot plegat. Podrà fer coses que d'altra manera no faria i descobrirà que la gent, si li dónes una empenteta, està desitjant col•laborar en coses d'aquesta mena, i l'únic que a vegades manca és una bona excusa per fer-ho; i el Traiwalker ho és. Que 100 quilòmetres no són res si es té il•lusió i es creu en el que s’està fent; les cames van soles i poques vegades sentirà tanta escalfor com la que li donaran les persones que l'estimen; que li donaran suport durant tot el trajecte des d'avui mateix fins a l'arribada, el 6 de maig;a Sant Feliu de Guíxols. Nosaltres no sabem si repetirem l'any vinent, per no carregar massa la gent, que tampoc no està bé passar-se. Però el que tenim molt clar és que si algú ens ho preguntés directament, la resposta sempre seria: no ho dubtis!
