My Instagram

Ens ha donat fort amb la Ciència Ficció, El despertar del Leviatán

El despertar del Leviatán


James S.; A. Corey

 Ed. B.



La humanitat ha colonitzat el sistema solar. Des d'una Terra superpoblada primer es va colonitzar Mart. Després les llunes de Jupiter, Saturn i Urà. I finalment el Cinturó de Kuiper. En 150 anys els habitants del cinturó han desenvolupat una cultura pròpia i uns trets físics característics deguts a la baixa gravetat amb que viuen. I paral·lelament a aquests trets diferencials apareix la voluntat d'alliberar-se del govern dels planetes interiors, La Terra i Mart.

“El despertar del Leviatán” discorre en aquest context. Els protagonistes, tots ells “perdedors”, es troben en el centre de l'esclat d'una guerra entre cinturians (terme amb que s'anomenen els habitants del cinturó) i terrestres i marcians. Alhora també es troben en el centre de les intrigues d'una perversa companyia de seguretat que vol manipular un virus alienígena.

Un cop situats dins el context esclaten un seguit de batalles espacials, intrigues, escenes d'acció , humor negre, i una forta dosi de paròdia i homenatge al gènere (tots els que vau gaudir de la sèrie de novel·les originals de Dune escrites per Frank Herbert hi trobareu una divertida picada d'ullet). Sense oblidar una potent història d'amor sui-generis.

En resum, El despertar del Leviatan és una Space Opera amb tots els ets i uts: trama complexa, personatges potents i ambivalents. Molt d'humor. I sobretot el desplegament d'un vast context que si bé no ens porta a les estrelles si que ho fa a l'exterior del sistema solar.

Jordi Riu


Cap comentari