My Instagram

Bon dia son les vuit!


Bon dia, són les vuit!
Antoni Bassas
Destino.

Un cop llegit «Bon dia, són les vuit!» m’ha fet la impressió que es sustentava sobre dos pilars. En primer lloc hi he trobat una crònica perodística d’un llarguíssim treball radiofònic, concretament dels anys que van del 1995 fins al 2008. L’altra pilar és la biografia professional de l’Antoni Bassas. Crec que és el fet de sustentar-se sobre aquests dos puntals el que fa de «Bon dia, són les vuit!» un excel.lent llibre. La seva biografia professional li dona perspectiva.l’Antoni Bassas ens explica els seus orígens professionals, com d’important va ser per ell treballar amb en Joaquim Maria Puyal. I alhora que va significar per a ell els anys de corresponsalia a Washington. I és gràcies a la perspectiva i alhora context que aporta aquesta biografia professional, que el cos central del llibre queda reforçat i resaltat.
Aquest cos central no és res més i res menys que el llarguíssim període en que ell va dirigir els «Matins de Catalunya Ràdio». El llibre hi apareixen moments destacats, brillants i trerribles, hi apareixen també anècdotes, convidats, contertulis i tot el que pot acompanyar un programa de ràdio durant tants i tants anys. L’Antoni Bassas fa un repàs força sistemàtic de les seccions i col.laboradors que més va apreciar (destaquen les tertúlies dels Tres Tenors i les col.laboracions amb en Raimón Panniker). Així com un extens reconeixement de col.laboradors i personal que l’envoltava.
Però si tot s’acabés aquí l’Antoni Bassas ens hauria explicat la seva vida professional, de la qual n’hauria destacat «Els Matins de Catalunya Ràdio». El llibre va més enllà. A banda de la descripció d’aquells anys , ens explica la rebotiga i sobretot ens dona la seva visió subjectiva de com anava vivint aquells anys alhora que també ens ofereix les seves reflexions sobre cada moment. A parer meu el que fa absolutament addictiu «Bon dia , són les vuit» és que el nucli central del llibre: la vida professional d’en Bassas i els anys als «Matins» , es complementan amb les seves sensacions i sentiments al llarg dels anys, i amb les seves reflexions sobre la ràdio pública, i sobretot sobre la seva relació amb el poder.
Si el vau escoltar, no us el podeu perdre per que el disfrutareu, i si no ,hi trobareu un llibre excel.lent que explica l’inici de moltes coses de les que hem viscut aquest darrers anys i que a més a és està escrit bén bé com una novel.la .

Jordi Riu


Cap comentari