My Instagram

Ursula K. Leguin i Emma Goldman



Aquesta primavera em va arribar a les mans la magnífica edició publicada per Raig Verd de Els desposseïts de l’Úrsula K. Le Guin. Entre George R.R. Martin, Neil Gaiman o Isaac Asimov, potser és una escriptora que pocs la coneixen però no es queda gens enrere. De fet, ha estat premiada amb el premi Hugo i Nébula i fins i tot ha estat finalista al Pulitzer de ficció.  I com pot ser que, fora dels entesos en el tema, poca gent la conegui? Cal tenir en compte que el gruix de les seves publicacions daten dels anys 60 i 70 i que era una dona enmig del masculí món de la ciència ficció. Però no només el fet de ser dona ha estat un entrebanc. Sens dubte, les seves idees anarquistes i feministes poden remoure unes quantes consciències.
A Els desposseïts, Le Guin ens planteja dos planetes: Urras ens pot recordar molt al nostre planeta Terra. És un món amb diferents països amb goberns implantats que podríen ser el reflex dels nostres porpis països capitalistes i aquells que es fan anomenar comunistes. Per altra banda hi ha Anarres, on se’ns planteja com seria viure en l’anarquia. I aquesta anarquia està ben lluny dels típics plantejaments que sempre han envoltat aquesta teoria i és que són totalment pacífics i estàn plenament organitzats: dormen en comunitat, mengen als refrectoris, quan hi ha falta d’aliments els anarrestis es volquen tots al camp (sigui quina sigui la seva feina), si no están d’acord amb el funcionament del sistema poden anar a viure fora d’aquest, no existeixen les presons, són feministes i, podría seguir amb un anàlisi exaustiu de tot el que ens planteja l’escriptora, però no és l’objectiu d’aquest article ja que seria necessari tot un llibre. De fet, l’escriptora va necesitar molta documentació i molt temps per assumir i explicar-nos aquest món utòpic que al llibre representa que va ser ideat per una dona, Odo. Ens narra les dificultats per desenvolupar-ho a El día antes de la revolución, ara editat per Nòrdica en un exemplar il·lustrat magnífic.
Un dels pilars teòrics en els que es recolzà l’Úrsula, va ser l’activista feminista i anarquista Emma Goldman. I, per mi, va ser una nova descoberta. Senzillament vaig agafar un dels llibres de feminisme dels prestatges de la llibreria i vaig començar a llegir. Quan no portava ni tres pàgines tot plegat em recordava molt a Els desposseïts. El llibre en qüestió és Feminismo y anarquismo  de l’Emma Goldman (enclave de libros) i al mateix pròleg de la Lola Robles, se’m confirma que les teories d’aquesta dona de finals del segle XIX principis del XX són fonamentals per Le Guin. Per l’escriptora de Els desposseïts l’activista és com l’Odo del món real i és que les idees que expressava en aquella época seguíen essent molt revolucionaries als anys 70 i ho són a data d’avui.
Amdós llibres m’han marcat com feia temps que no em passava amb cap llibre. Amdues dones, per molts desconegudes, són intel·lectualment brillants i els plantejaments teòrics que desenvolupen són totalment avançats. A mesura que els llegeixes et venen ganes de viure en un planeta o sistema com el que exposen, encara que el lector no sigui anarquista. No deixeu de llegir-les perquè potser descobriu un nou món que no us podeu perdre.


Cap comentari