My Instagram

Green Book.Una guia de supervivència


GREEN BOOK
Una guia de supervivència -


Viggo Mortensen i Mahershala Ali, donen vida a Tony i Don
Green Book va ser la pel·lícula guanyadora la nit dels Óscars. La pel·lícula de Peter Farrelly es va alçar amb la preuada estatueta, explicant la història d'amistat entre un virtuós pianista de jazz afroamericà, Don Shirley, i un rude guardaespatlles italo-americà anomenat Tony Vallelonga. Ambientada als Estats Units dels anys 60, en plena època de la segregació racial, Don ha de realitzar una gira que el portarà per tot el país amb Tony fent-li de guardaespatlles. En una escena de la pel·lícula (spoiler petitó, petitó) un dels productors de Don li dona a en Dany una petita guia de color verd, la Green Book que dóna títol a la pel·lícula.

Portada de la primera edició
Però....què era (ho és) una Green Book i per a què servia? Servidor, que és curiós de mena ho ha investigat una mica.

Ens hem de situar primer uns anys abans dels fets que narra la pel·lícula. A mitjans de la dècada dels anys 30, als Estats Units la segregació racial estava en un dels seus punts més àlgids mentre el país intentava sortir d'una de les seves pitjors crisis econòmiques; la Gran Depressió. Per a això, moltes empreses buscaven mà d'obra barata, cosa que aconseguien contractant afroamericans: Pel preu d'un blanc, tenien tres negres (perdó per l'expressió). Aquest fet, va provocar que moltes famílies de color, que fins aleshores s'havien vist arraconades a viure pràcticament en guettos; comencessin a tenir poder adquisitiu, poguessin comprar-se un habitatge en altres barris, cotxes i -com a treballadors que 
eren- també gaudissin de les seves vacances. Els trajectes amb cotxe eren llargs, per la qual cosa no era d'estranyar que calgués parar diverses vegades a repostar gasolina, menjar i fins i tot allotjar-se en algun motel per a descansar a la nit i seguir camí al matí. El problema era que en aquells dies, en la majoria d'aquests establiments, no acceptaven servir i/o deixar entrar aquells que no eren blancs.


Víctor Hugo Green
Editor de la Green Book
Víctor Hugo Green, un carter afroamericà de l'Harlem de Nova York, fart d'aquesta situació, va començar a crear una petita guia d'establiments de la ciutat on les persones negres eren ben rebudes. I fent un joc de paraules amb el seu cognom va treure la primera edició de la Green Book, Guia de l'automobilista negre l'any 1936, que va ser tot un èxit; una gran labor social perquè va ajudar a milers d'afroamericans que viatjaven a Nova York a poder fer-ho tranquils i sense necessitat de viure situacions incòmodes.A partir de llavors i durant més de tres dècades, la Green Book va editar-se any rere any. Se'n van vendre milers d'exemplars, de cadascuna de les edicions, i s'hi van arribar a incloure referències de fins a 300 poblacions dels Estats Units i el Canadà.Víctor no va poder veure complert el seu somni. Va morir el 1960, just 4 anys abans que per fi Estats Units proclamés la Llei de Drets Civils, on es prohibia la discriminació racial en llocs Públics. Es va fer realitat la frase que Green incloïa en totes les seves guies sense excepció:


‘Hi haurà un dia en el futur en el qual aquesta guia no serà publicada. 
Aquest dia els negres tindrem els mateixos drets i privilegis als Estats Units’

Cap comentari