My Instagram

TOCATS PEL BOSS

La música ha estat i és un instrument de comunicació massiva. Un potent altaveu per a promulgar pensaments, idees, sentiments...molts dels quals deixen petjada en els centenars, milers o fins i tot milions (depenent de l'orador/a) de fans que els segueixen i gairebé veneren com si fossin herois o déus.
A mitjans dels 80, un jove Bruce Springsteen -instal·lat ja en aquest particular Olimp musical- afirmava que en els únics herois en que creia, era en aquells capaços de moure els engranatges d'una societat perquè avancés i prosperés. Herois com els seus pares, els seus oncles o com moltes famílies dels barris obrers de New Jersey, que van fer tants i tants sacrificis per a tirar endavant a les seves famílies en una època especialment difícil. Springsteen explicava que, en acabar cada gira, es tancava en el seu estudi d'enregistrament per a compondre cançons que difonguessin el seu missatge. Tant als joves de 16 anys, els nous herois que començaven a obrir-se camí; com als ancians, ja en el final de les seves vides. A tots els animava a seguir els seus propis somnis. La història explicarà que els ànims
de lluita i reivindicació van arribar a milions de persones que van créixer creient en la seva música. Persones com Sarfraz Manzoor, un hindú nascut a Gran Bretanya aspirant a periodista, a qui enmig d'una crisi d'identitat i d'un bloqueig creatiu li arriba una cassette de Bruce Springsteen: el mític Born in the USA.
Aquest és el punt de partida de la nova pel·lícula de la directora Gurinder Chandra (Vull ser com Beckham) Blinded by the Light, basada en l'autobiografia de Sarfraz, Grettings for Bury Park.
Javed (alter ego de Sarfraz) és un jove hindú britànic de 16 anys, fill d'immigrants pakistanesos, a qui el racisme i la intolerància dels grups ultres de la seva ciutat (Lutton) i el conservadorisme del seu pare semblen abocar a un futur gris i poc esperançador. La seva vida és així fins que escolta per primera vegada Dancing in the Dark; aleshores tot fa un gir tan inesperat com necessari. Javed es veu reflectit en les cançons de Bruce que li serveixen d'inspiració per a obrir-se camí en el seu somni de ser escriptor.
La història parla sobretot del poder evocador de la música i de com pot influir en les nostres vides. De l'efecte poderós d'una cançó en moments clau de la nostra existència.En aquest punt, la pel·lícula segueix el corrent dels biópics però amb la diferència que el protagonista no és el músic sinó la seva música. Especialment les lletres. Les cançons del Boss sonen durant les dues hores de metratge i apareixen per a reforçar les esperances del jove protagonista.

En resum, pel·lícula for fans only perquè la història en si, està plena de clixés on s'enalteixen els valors de la família, l'amistat, l'amor i on l'important és voler aconseguir els somnis, sense importar els obstacles. Totalment previsible i amb tocs Bollywoodienses on el millor és la sensació agradable que et queda al final, al saber que no ets l'únic que no s'enrojola quan diu allò de Llarga vida al Boss.

Cecili


Cap comentari